Vés al contingut

Imperi de Samo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fronteres dels territoris eslaus sota el govern del rei Samo el 631.

Imperi de Samo és el nom historiogràfic,[n. 1][1][2] que es dona a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658. El centre de la unió és molt probable que fos Moràvia, mentre que la unió incloïa a Silèsia, Bohèmia, Lusàcia i Carantània. El sistema de govern polític s'ha nomenat com el primer estat eslau.[3][4]

Territori

[modifica]

D'acord amb Julio Bartl, el centre del sistema de govern hi era «en algun lloc de la zona del sud de Moràvia, Baixa Àustria i Eslovàquia occidental».[5]

En general es creu que la unió tribal inclou les regions de Moràvia, Silèsia, Bohèmia, Lusàcia i Caríntia. D'acord amb JB Bury, «el supòsit que el seu regne va abraçar Carantània, el país dels Alps eslaus, només es recolza sobre la Conversio Bagoariorum et Carantanorum».[6]

Avaluació de Richard Marsina

[modifica]

Les troballes arqueològiques indiquen que l'imperi es trobava a l'actual Moràvia, Baixa Àustria i Eslovènia. Segons l'historiador eslovac Richard Marsina, és poc probable que el centre de la unió tribal de Samo fos en el territori de l'actual Eslovàquia.[7] Els assentaments posteriors de Gran Moràvia i el Principat de Nitra sovint són idèntics als de l'època de l'imperi de Samo. Atès que no hi ha documentació directa sobre les tribus eslaves, els seus noms, o la seva organització política entre els segles vi i vii,[7] i, a més a més, ja que no hi han registres concrets a partir dels següents 150 anys,[7] no hi ha evidència històrica de qualsevol connexió entre el regne de Samo i l'etnogènesi dels eslovacs.[7]

Preludi

[modifica]

En correspondència amb la Crònica de Fredegar, Samo, un comerciant dels francs, es va unir als eslaus (c.623-624).[8] La datació ha estat qüestionada sobre la base que els wends s'haurien rebel·lat després de la derrota dels àvars al primer setge de Constantinoble del 626.[8] Els àvars van arribar per primera vegada a la Conca pannònica i van sotmetre els eslaus locals en la dècada del 560. Samo va poder haver estat un dels comerciants que subministren armes als eslaus per a les seves revoltes regulars. Ja sigui perquè es va convertir en rei durant una revolta de 623 al 624 o la que inevitablement va seguir a la derrota àvar l'any 626, sens dubte es va aprofitar de aquesta darrera per solidificar la seva posició.[8] Una sèrie de victòries sobre els àvars va demostrar la seva utilitat per als seus súbdits i va assegurar la seva elecció com «Rex» (rei).[9] Samo es va passar a assegurar el seu tron pel matrimoni amb les principals famílies wends, va realitzar noces almenys amb dotze dones i va ser pare de vint-i-dos fills i quinze filles.[10]

Entre el 630 i el 631, Valuk, el «duc dels wends» va ser esmentat com a Wallucus Dux Winedorum.[11] Aquests wends es refereix als eslaus de la Marca Víndica, que segons alguns historiadors va ser la posterior a la Marca de Caríntia, (a Eslovènia). Valuk probablement havia abandonat l'Imperi Franc i es va unir a Samo.[12]

Història

[modifica]

L'esdeveniment més famós de la carrera de Samo va ser la seva victòria sobre l'exèrcit reial franc sota Dagobert I al 631 o el 632. Provocat a l'acció d'una «violenta baralla al regne de Pannònia dels àvars o huns», Dagobert va portar tres exèrcits contra els wends, el més gran, el seu propi exèrcit austrasià.[8] Els francs van ser derrotats a la batalla de Wogastisburg, la majoria dels exèrcits assetjadors van ser sacrificats, mentre que la resta de les tropes van fugir, abandonant les armes i d'altres equips. Després de la victòria dels wends, Samo va envair la Turíngia franca diverses vegades i va emprendre incursions de saqueig allà.[13] Dervan, el duc dels sòrabs (Dux gent Surbiorum Que ex generi Sclavinorum), inicialment subordinat als francs, es va unir a la tribal eslava després que Samo va derrotar a Dagobert I.[14] Els sòrabs vivien a l'Alta Lusàcia a l'est de Saale. Dervan va participar en les guerres posteriors contra els francs, lluitant amb èxit contra els turingis (631-34), fins que finalment va ser derrotat per Radulf de Turíngia l'any 636. A la mort de Samo, tanmateix, el seu títol no va ser heretat pels seus fills.[10]

Gran Moràvia és vista com una continuació de o l'estat successor de l'Imperi de Samo.[15]

Notes

[modifica]
  1. La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al segle xvii amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem)

Referències

[modifica]
  1. Fredegar, IV, 68
    « Etiam et Dervanus dux gente Surbiorum, que exgenere Sclavinorum erant et ad regnum Francorum iam olem aspecserant, se ad regnum Samonem cum suis tradedit »
  2. Aimonus Floriacensis. Libri quinque de gestis Francorum. A. & H. Drovart, 1602, p. 17. 
  3. Betti, Maddalena. The Making of Christian Moravia (858-882): Papal Power and Political Reality, 24 d'octubre de 2013, p. 18–. ISBN 978-90-04-26008-5. 
  4. Zdeněk Váňa. The World of the Ancient Slavs. Wayne State University Press, p. 67. [Enllaç no actiu]
  5. Bartl, Július. Slovak History: Chronology & Lexicon. Bolchazy-Carducci Publishers, Gener 2002, p. 18. ISBN 978-0-86516-444-4. 
  6. Bury, J.B.. The Cambridge Medieval History Series volumes 1-5. Plantagenet Publishing, p. 712–. GGKEY:G636GD76LW7. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Marsina, 1997, p. 18.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Curta, 2001, p. 109.
  9. Curta, 2001, p. 330.
  10. 10,0 10,1 Curta, 2001, p. 331.
  11. Radovi. Volums 8-9. Institut, 1976. «Ta sve što znamo o Samu i Slavenima u Samovu regnumu znamo jedino po Fredegaru kao primarnom povijesnom vrelu. Iznoseći neke detalje koji se datiraju sa 631. god. Fredegar spominje »marca Vinedorum«, Wallucus-dux Winedorum, ...» 
  12. Hellmann, Manfred. Beiträge zur Geschichte des Östlichen Europa im Mittelalter: gesammelte Aufsätze. Hakkert, 1988. «Wesentlich älter als die Herrschaftsbildung Mojmirs ist der „Staat" der Karan- taner Slaven unter dem Wallucus, dux Winedorum. Dieser spielte bereits zur Zeit Samos eine Rolle und schloß sich dem Großreich des fränkischen Kaufmannes ...» 
  13. «Kronika tzv. Fredegara scholastika». Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 12 desembre 2016].
  14. Curta, 2001, p. 109 i 331.
  15. Scientific Society of Polish Archaeologists; Instytut Archeologii i Etnologii (Polska Akademia Nauk). Origins of Central Europe. Scientific Society of Polish Archaeologists, p. 42. ISBN 978-83-85463-56-6. 

Bibliografia

[modifica]